sábado, 30 de junio de 2012

Sotmesa per un pes

Arronsant les espatlles
mirant amb lleugeresa;
amb prou feines puc estar-me tranquil·la.

Puc mirar-me i saber qui sóc
sentir el pes dels obstacles
del mirar sense miraments
de reprendre una peça,
com si fos recent.

De sentir que no tens retrets
que les carícies no són mortes,
que la morta no sóc jo.



Encogiéndose de hombros
mirando con ligereza;
apenas puedo estarme tranquila.

Puedo mirarme y saber quién soy
sentir el peso de los obstáculos
del mirar sin miramientos
de retomar una pieza,
como si fuera reciente.

De sentir que no tienes reproches
que las caricias no están muertas,
que la muerta no soy yo.





abril

No hay comentarios:

Publicar un comentario